INDICIS - Itinerari Artistic

De l'art i de la natura

És un itinerari  singular, no perfectament delimitat que hàgiu de seguir de manera lineal.

Descobriu-hi les propostes que us ofereixen els artistes.

En un territori hi ha espais, i als espais hi ha llocs, i als llocs hi ha indrets, i, al capdavall, cadascun d'aquests indrets remet a tot el territori del qual forma part. Per tant, sempre tot indret determinat és, de fet, uns llocs, uns espais, un territori ben concrets i alhora, però, del tot inconcrets.

Aquesta inconcreció d'un paisatge és la percebuda, concebuda o intuïda, per l'art, que sovint sorgeix arran d'allò real per anar a parar a allò indefinit, a l'abstracció que ens comporta un feix de significacions o de lligams simbòlics, els quals, fet i fet, ens hem d'inventar, els hem de copsar al nostre grat, mitjançant l'art.

I llavors, gràcies a l'art i a qui el vol viure, la natura adquireix dimensions que poden arribar a ser mítiques, abasta estètiques que se sobreposen a l'anomenada realitat, o que la traslladen a magnituds o a petiteses irreals, que la transformen.

Es tracta d'una transfiguració ben subtil, la que l'art fa sobre el paisatge. Les intervencions artístiques -quan són d'art diguem-ne veritable- no s'imposen pas a l'entorn natural, sinó que s'hi relacionen com si ho fóssin. Hi són tot just si volem que hi siguin. I ens podem engrescar a llegir un panorama o un racó precís, o a desllegir-los.

Fins i tot les podem ignorar d'antuvi, les obres d'art a la natura, o bé, un cop ja apreses, i, com aquell qui diu, ja oblidades, ens poden fer gaudir més dels paratges.

Perquè la natura i l'art són dues realitats contradictòries, àdhuc antagòniques; i tanmateix ens és possible de mirar la natura com a art, i l'art pot contribuïr a aquesta mirada. Posar art a la natura és una gosadia, i aquesta audàcia ens pot revelar aspectes inèdits del paisatge i dels seus detalls, li pot atorgar trets que sense l'art no tenia, o no té, i que, en veritat, no necessita gens, per bé que no li són sobrers.

L'art, doncs, com una viabilitat, i prou per a l'artista i per al vianant, d'albirar, de projectar, sentits i no sentits els indrets, els llocs, els espais, a un territori, a la natura, a la mirada, a la convivència amb allò que ens envolta.

I òbviament, tot plegat només és plenament factible a través d'un itinerari incert, d'una ruta irrepetible, personal, efímera, que hem d'anar improvisant tot deixant-nos endur pel paisatge, per l'art i per nosaltrs mateixos.

Carles Hac Mor